Inici  |  Qui som  |  Objectius  |  Notícies  |  Agenda  |  Opinió  |  Vídeos  |  Documents  |  Contacte
 
   
 
3/28/2014 - jORDI VILAMITJANA I PUJOL  
LA CASPA, LA RONYA, LA RANCIOR I EL ´CUTRERÍO´  
  Comparteix
 

De la caspa, en tenim la imatge ben enregistrada en la memòria: damunt d'uns cabells foscos unes motes blanques a clapes que es van precipitant com floquets de neu a plànols inferiors per efecte de la gravetat; en el seu viatge van omplint solapes i espatlleres d'americana. Tot un espectacle.
Per sort, els xampús i els tractaments han resolt aquesta anomalia amb força encert, i de gent casposa, casposa, en el sentit literal se'n veu poca. El que abunda més és la gent que té el gust o l'estil posat en una època passada.
La gent de la caspa o casposa és avui bàsicament gent d'una altra època, antiquada, vetusta. I encara es pot introduir una nova matisació, més moderna: l'adjectiu caspós es refereix ja avui més a la mentalitat que al vestit; a la manera de pensar que als hàbits i costums. Així, per exemple, un individu com el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, de caspa en gasta poca perquè de cabell en té menys, però és un autèntic caspós.

 
De la ronya, també en tenim precises imatges i no gaire llunyanes. La manca absoluta d'higiene fa que a la pell s'hi adhereixen àcars contagiosos que amb vesícules i excoriacions causen grans picors. Per extensió, la ronya és també la brutícia adherida a la pell. Un ronyós és un brut i per extensió, un deixat, un individu que ?per?tany a una època grisa i fosca en què les mares pentinaven escopint-se a les mans i aixafant el cabell dels nens; un temps en què les pomes de les cames es netejaven rascant amb pedra Pómez i on la gent més que dutxar-se es posava molta colònia al damunt.

Avui el sentit és completament figurat. Si, per exemple, afirmem que la Sra. Sáez de Santamaría és una ronyosa, volem dir que les seves idees estan ancorades en el temps de les mantellines i la Secció Femenina

.
La rancior, la qualitat de ranci, es refereix primerament al gust i a l'olfacte, que perceben en un producte una olor i un sabor especials i desagradables, perquè s'ha produït una alteració química dels seus components.
Els greixos solen tornar-se rancis. I si bé és veritat que existeix la rancior real que obeeix a la paraula; no ho és menys que ja moltes vegades hom usa la paraula ranci per referir-se bàsicament a les idees envellides d'algú altre, normalment caspós, habitualment ronyós. Posem per cas el ministre Wert, un home molt i molt ranci.

El cutrerío és certament la quintaessència de les coses maldestres, desendreçades, ronyoses, casposes i ràncies. La paraula no és òbviament catalana però té difícil traducció. El diccionari proposa diverses aproximacions: gasiu, avar, agarrat, deixat, rònec, tronat, atrotinat, galdós... Cap d'aquests adjectius conté ni la força ni l'expressivitat de la paraula "cutre". En aquest sentit, "ser cutre" vol dir ser miserable i avar però també "pobre, descuidat, brut i de mala qualitat".
Si "cutre" no existeix en català, menys "cutrerío" o "cutrez", que tan esplèndidament defineixen actituds sòrdides i deixades.

 La pregunta és: "Hi ha "cutrerío" en el Govern d'Espanya?" Indiscutiblement, sí. En grans dosis, gràcies a la indigència intel·lectual i cultural d'alguns dels seus membres; a la carrincloneria i a la cosa xarona d'alguns altres; als nivells de submissió cega al líder més tanoca; a la fragilitat d'un discurs basat en la relació i l'argot més casernaris: "lo que usted mande", "a sus órdenes", "mando formar, señor"...
 El cutrerío com a patent de cors del Govern del PP es va encunyant dia a dia: amb mantellina al costat del sant Pare, als actes d'estat en què com deia l'altre dia l'amic Joan Olòriz, només hi faltava el braç incorrupte de Santa Teresa, en els tocs "cañí": defensar la festa del toro com a nacional, reivindicar la borratxera espanyola, recórrer a les exaltacions patriòtiques, barrejar ètica i moral, política i religió, potenciar marques com "La Roja", "La Rojita"...
Espanya és en mans del PP un estat del XIX. (No haver participat en cap de les Grans Guerres del segle XX ens està passant factura. Tant aquí, a Catalunya, com allà, a Espanya, encara corre per les venes de la gent l'esperit carlí. De què, si no, uns i altres estarien ara posant en perill la convivència tan alegrement? Que preguntin a Polònia, a Àustria, a Irlanda el preu de la Guerra i el preu de la pau). Tot això és cert, però el PP afegeix a la governació un plus d'avior i una pàtina de resclosit absolutament insuportables.

Com es pot construir un Estat modern amb gent que pensa que la Constitució (de 1978) ja està bé i no es toca, que el concordat amb l'Església en ple segle XXI és necessari, que la lletra amb sang entra, que la consciència moral s'imposa per llei...? 
La Constitució de 1978 va dibuixar un Estat espanyol antiquat, ranci, a imatge i semblança dels qui l'havien de governar les pròximes dècades: centralistes, autonomistes i regionalistes. L'alternança PP-PSOE és un metrònom tan curt que, llevat d'alguns temes socials, ha fet que s'hagin acabat identificant...

Dissortadament la caspa, la ronya, la rancior i el cutrerío no coneixen pàtria. A la pàtria de les Tombes Flamejants, a la dels Segadors que tallen cadenes amb falçs i espardenyes de veta, hi ha de tot i força. Se'n digui faixa, seny, olla o ceba tronada, o se'n digui com se'n digui.
Jo també he sentit vergonya dels actes d'afirmació patriòtica catalana. Em sembla escandalós, per exemple, el que s'està fent amb el tricentenari a tots els nivells, però bàsicament a escoles i instituts. Una estona els en parlaré.

Espanya no té solució. No en pot tenir de cap manera. Un darrer exemple. El president més totxo en dècades decideix que posa a l'aeroport de Barajas el nom d'Adolfo Suárez i ho anuncia a bombo i plateret. L'endemà li quantifiquen la pensada: entre 500.000 i 1.000.000 d'euros. Sobren comentaris, sobra PP, sobra Espanya.
(DG)

 
 
   
 
12/21/2015
Resultats eleccions generals a Maçanet
 
 
En Comú-Podemos: 818;   Psc-Psoe: 507 Erc: 485;   Democracia i Llibertat: 458; Ciutadans: 418;    PP:...
 
12/11/2015
En Comú Podem a Maçanet
 
 
EL CANVI NO S'ATURA ¿Quin grau d'importància dónes a aquestes eleccions generals? EL CANVI JA S'HA INICIAT a...
 
   
 
10/9/2015 - Josep Fontana
"La independència ara era un salt al buit"
Josep Fontana (Barcelona, 1931) és historiador. Però mai no ha mirat enrere, ans al contrari: ha intentat entendre el present per millorar el...
 
9/30/2015 - Oriol Junqueres
Carta abierta a Mariano Rajoy
Sr. Presidente del Gobierno del Estado Español: Ante los inequívocos resultados de las Eleccions al Parlament Català en las que las...
 
1/7/2015 - Vicens Navarro
MITOS SOBRE GRECIA Y SOBRE EUROPA
 5 de enero de 2015 El pensamiento económico dominante, que no es otro que el neoliberalismo, tiene su propio argumentario que utiliza...
 
 
 
 
Dimecres 16 Desembre 2015
Diumenge 24 de maig 2015
Dijous 23 d'abril ple extraordinari a la 1 del migdia, sala de plens
 
 
 
 
 
Video electoral CUP
 
       
 
QUI SOM
| OBJECTIUS | NOTÍCIES | AGENDA | OPINIÓ| VÍDEOS | DOCUMENTS | CONTACTE
 
 

 

Nou Maçanet. Per contactar amb nosaltres envian's un correu a: massanetdelaselva@iniciativa.cat